LA MILLOR AMIGA IMAGINARIA

Hi havia una vegada una nina que nomia Catalina. Ella tenia una amiga imaginaria que nomia Verònica.
Un dia varen anar a passejar i se varen trobar amb una senyora. Li varen preguntar:
- Vols ser la nostre amiga?.
Ella va dir:
- Si m’encantaria
Desprès varen anar a dormir a la casa de Catalina, varen jugar molt i divertir-se molt. Al dia següent varen anar a dormir a la casa de la seva amiga i varen jugar a jocs de taula.
Desprès na Verònica va dir:
-Si voleu podeu venir a ca meva.
-Si!
Varen contestar a la mateixa vegada i quan varen arribar a la seva casa varen veure que tenia moltes de coses i que pareixia una milionària.
Na Verònica se va fer malvada per que ella tenia moltes coses. Na Catalina i la seva amiga varen dir-li que no havia de ser malvada i que se tranquil·litzi. Na Verònica li va fer cas desprès d’uns dies i va dir que mai mes faria això. Al final se varen anar: De passeig,de acampada, a la piscina i a un ball de disfresses i elles s’ho varen passar molt be. Un dia la seva amiga havia d’anar-se’n per sempre. Quan va passar uns dies varen anar a visitar-la. Ella se va alegrar molt i se varen anar a una festa en la platja i na Catalina i na Verònica li varen donar un regal perquè era el seu aniversari de la seva amiga. Desprès varen tornar al seu país i els seus amics varen fer una festa sorpresa para elles. Elles se varen alegrar molt, varen ballar i divertir-se molt.
Al final varen dir:
-Gràcies per tot.
-Ja ens heu donat abans les gràcies no fa falta que nos doneu ara les gracies. Elles varen dir que donava igual i se varen marxar. Quan varen passar uns dies na Verònica va fer un experiment no per fer una nina imaginaria sinó fer una nina normal i va deixar una carta a la seva amiga i a na Catalina elles se varen preocupar molt se varen anar ràpidament i quan varen arribar era ja una senyora normal i corrent. El experiment que havia fet va sortir molt be. Na Catalina i la seva amiga se varen alegrar molt però més na Verònica. A ella se la veia la cara amb mes emoció. I var dir:
-A la fi soc una senyora normal i corrent.
I elles li varen contestar:
- Si quina alegria.
I totes tres varen riure. I varen dir:
-Som les millors amigues del món!